viernes, 26 de marzo de 2010

L'autoestopista fantasma



Aquesta és una llegenda urbana que ben segur que coneixeu, encara que té diverses versions; la que jo explicaré va passar als Estats Units.


Tot va passar a la carretera principal que va de Baltimore a Nova York, que es diu que és una zona perillosa, ja que al arribar al km 12 es creua amb una important autopista. Com que es veu que és tant perillós, fins hi tot s'ha pensat de construir un pas sobterrani, per evitar accidents.

Aquesta és la història d'un prestigiós doctor novaiorquès que un dissabte com un altre, al vespre, tornava a casa després d'una fantàstica festa country. Just arribar a la cruïlla, en veure una joveneta que devia venir d'una festa fent autoestop, es va aturar. Tot seguit li va fer un senyal perquè pugés a la part del darrere del descapotable.

-Perdona si el seient està ple de pals de golf i paquets- es disculpà l'home- Em pregunto què hi fa una noia com tú en aquest lloc, a aquestes hores.
-És una hitòria una mica llarga d'explicar- digué la noia amb un fil de veu agut i afinat, com el tintineig d'uns cascavells- miri, visc a North Charles Street, em faria un gran favor si m'hi pogués portar; després ja li explicaré tot si vol.

El doctor mig remugant va engegar el motor...
Quan ja eren a prop la noia li indicà on era casa seva;una casa no gaire gran, amb els finestrons tancats.
-Ja hem arribat- digué la noia...Però quan el doctor es girà no va veure ningú al seient del darrere-Com??-replicà el doctor, no s'ho explicava. No sabia què podia haver passat: no podia haver caigut del cotxe, i encara menys desaparèixer!
Imagineu com devia estar el pobre home, tant confós i desconcertat...Definitivament, es va començar a posar neguitós i va decidir trucar al timbre per veure qui hi vivia en aquella casa.

Va trucar diverses vegades fins que en va sortir un home amb el cabell gris, i mirada cansada.
-No sap què m'acaba de passar, encara no m'ho crec...Hi havia una noia, i...No ho sé, deia que la portés aquí, representa que és casa seva...sento molestar-lo...Però, és que...
- Sí,sí. No cal que continuïs, ja hi estic acostumat-digué l'home, amb un to cansat- de fet sí que és casa seva, jo sóc el seu pare. La meva filla va morir fa 2 anys en un accident de cotxe i cada dissabte a la mateixa hora d'aquest mes, mira d'arribar a casa...Però mai ho aconsegueix, pel que veig. La veritat és que no és l'únic a qui li passa; li recomano que ho oblidi, com intento fer jo, si no fos perquè la meva filla m'ho va recordant una vegada i una altra, en dies com avui...

Aquí s'acaba la història.



1 comentario: