Origen de les històries de por

Les històries de terror o de fantasmes són les més explicades, després dels contes de fades i infantils. Són contes per estimular l'adrenalina i la psicòsi, que sovint s'expliquen entre amics o companys, de colònies o de vacances, a la nit o en llocs foscos i solitaris. Per tant, és molt important l'ambient en el qual s'expliquin; ja que per agafar por és important estar en la foscor o amb la mínima llum possible, i en silenci (només sorolls puntuals, que puguin venir de fora, i la veu del narrador).

Les històries de por existeixen des dels principis de la humanitat, amb històries de déus malvats que t'ataquen a la nit, ogres i bruixes en els contes infantils, follets malvats o tota mena de criatures horroroses. En alguns contes no existeix un límit per diferenciar la part fantàstica, la infantil, i la terrorífica.

Els mites antics són les primeres referències d'històries de por:
Cronos, devora els seus fills per no ser vençut; els celtes i els pobladors d'Amèrica fan sacrificis de sang perquè els déus visquin; Abraham ha de sacrificar el seu fill per demostrar la fe que té en Déu. El mateix salvador cristià mor a mans d'homes en actes de sang, tortura i sacrifici humà.
Aquests són alguns exemples de mites antics, que són l'origen d'on provenen els contes i també les llegendes i supersticions terrorífiques que s'han anat creant i modificant al llarg dels anys.